|
Seminari: La cultura i el nou cicle econòmic. Bones pràctiques.
Al mal temps bona cara. Davant del nou cicle econòmic en què ens trobem immersos, la Fira Mediterrània presenta un seminari, destinat a tots els professionals de la cultura, per donar a conèixer bones pràctiques i potenciar noves idees que contribueixin a superar aquests moments complicats. Algunes persones i empreses han començat a prendre iniciatives per fer front a la reducció dels recursos. Coneixerem aquestes experiències que han d'ajudar a la reflexió i, sobretot, a la millora del treball en el dia a dia. Descobrirem nous formats i noves fórmules per aprimar estructures de gestió. Sabrem quins beneficis han trobat algunes persones en la utilització de noves eines comunicatives i visualitzarem eines importants de gestió com els estudis d'impacte econòmic i les tendències actuals de venda d'entrades i productes culturals.
Tots els assistents rebran un certificat d'assistència.
LLOC DE CELEBRACIÓ DE LES JORNADES
Dia: Dijous 3 i divendres 4 de novembre de 2011
Horari:
- Dijous: de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 17:30
- Divendres: de 10:00 a 13:30
Lloc: Sala d’actes Fundació Caixa Manresa, Plana de l'’Om, 5, Manresa.
La inscripció és gratuïta i dóna accés a tots els debats de les jornades.
Dijous 3 de novembre de 2011
9.30 h. Recepció i lliurament de material.
10.00 h. 10.45 h. El combat contra la desafecció cultural
El Kursaal de Manresa és un teatre creat i fundat per demanda i pressió popular, amb una història per emmarcar. Després de la remodelació, ara fa quatre anys, el ressò popular no ha quedat en un foc d'encenalls i continua sent un dels teatres amb més ocupació de Catalunya. Tot això no és fruit de la casualitat, sinó de la tasca incansable de l'entitat que gestiona la programació: El Galliner
Catedràtic d'Animació Sociocultural a l'Institut Guillem Catà de Manresa. Llicenciat en Psicologia i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Cofundador de diferents entitats culturals a Manresa: Moviment Rialles, col.lectiu d'animació sociocultural Tabola, associació cultural Bloc i associació cultural Toc d'Espectacles, El Galliner, de la qual n'és coordinador.
10.45 h. 11.45 h. Fórmules per a l'aprimament de l'administració en la gestió de la cultura
Aquest any 2011 s'han celebrat les Festes Decennals de Valls. Es tracta d'una festivitat d'una magnitud extraordinària dedicada a la Mare de Déu de la Candela, marcada amb lletres d'or al calendari vallenc i fins i tot al calendari festiu català. Les festes del 2011 s'han organitzat en un període econòmic recessiu, però l'organització ha partit del grau d'eficiència d'una fundació.
Llicenciada en Dret. Professora associada del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i responsable dels serveis jurídics de diferents organismes autònoms i fundacions relacionades amb l'àmbit de la cultura, com la Xarxa de Cultura de Valls i la Fundació Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls.
La gestió del teatre Kursaal de Manresa té algunes peculiaritats respecte a altres fórmules. La programació i la comunicació són a càrrec d'una entitat cívica i amateur, El Galliner, que conviu amb una estructura de gestió totalment professionalitzada a través d'una empresa municipal. El primer semestre d'aquest any, el teatre va acollir 50.000 espectadors, una clara mostra dels bons resultats que avalen la fórmula de gestió.
Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Administració d'Empreses (MBA) per l'Instituto de Empresa i Programa de Desenvolupament Directiu (PDD) per l'IESE. Ha treballat en l'empresa privada, en l'àmbit del gran consum. Des de 2008, és gerent de MEES, entitat responsable de la gestió del teatre Kursaal. La seva vinculació amb les arts escèniques neix de l'associació cultural El Galliner.
11.45 h. 12.15 h. Pausa cafè
12.15 h. 13.15 h. Formats sostenibles en el cicle econòmic actual
Explicar i escoltar històries, aventures, anècdotes o dites són un fet comunicatiu, ancestral i agradable. Això és el que ha aconseguit el Festival En Veu Alta (EVA), un cicle de narracions amb un format adaptable a espais, poblacions o programacions diverses. Es pot veure a la petita localitat de Pradell de la Teixeta, al Priorat, en places importants com la de Vilafranca del Penedès o als jardins del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Sòcia fundacional i presidenta de l'Associació de Narradors Professionals de Catalunya (ANP). Des de 1998, es dedica íntegrament a la narració, dramatització i direcció d'espectacles per a petits i grans, a arreu de Catalunya. Ha participat en diversos festivals i cicles de narració, poesia i teatre d'arreu del país, a més a més de portar a terme actuacions continuades en programacions de teatres, centres cívics, festivitats diverses i biblioteques.
La distribució de la música ha patit un canvi radical en molt poc temps. Els nous suports informàtics han deixat antiquats, d'un dia per l'altre, suports clàssics com el CD, potenciant el valor de la cançó com a unitat i devaluant els suports de llarga durada. Tot això ha fet canviar, també, les oportunitats de negoci de la indústria musical. Els segells s'hi han d'adaptar a marxes forçades.
És un dels quatre responsables del segell musical independent Bankrobber, una empresa de deu anys de recorregut que tira endavant les carreres d'artistes com Mazoni, Sanjosex, El Petit de Cal Eril, Le Petit Ramon, Surfing Sirles, Espaldamaceta, El Chico Con La Espina en el Costado i Guillamino. És el responsable del management de l'empresa. Amb el pseudònim de Diego Armando, també porta una llarga carrera musical amb especial devoció pels sons negres d'arrel i d'arreu del món.
16.00 h. 16.45 h. L'exemple paradigmàtic del Museu Guggenheim de Bilbao
Amb la construcció del Museu Guggenheim, la ciutat de Bilbao ha viscut un abans i un després. El efecto Guggenheim: del espacio basura al ornamento és el llibre del periodista i filòsof bilbaí, Iñaki Esteban. Un títol prou suggeridor com per entendre la importància positiva que la cultura i els equipaments culturals poden aportar al nostre dia a dia.
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Deusto, crític literari i periodista del diari El Correo. Professor de Periodisme a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i col.laborador en diferents programes de ràdio i publicacions culturals. Premi d'Assaig Miguel de Unamuno 2003 a més de coautor del Diccionario de la existencia, un volum col.lectiu en el qual han participat filòsofs de renom internacional. L'any 2002, el Gremi d'Editors de Catalunya li va atorgar el Premi Atlàntida al millor articulista de l'any.
16.45 h. 17.30 h. Els estudis d'impacte econòmic com a visualització dels resultats d'un programa actual. El cas de la Fira Mediterrània de Manresa
Cada vegada és més necessari disposar d'eines que ens permetin analitzar i entendre el nostre entorn immediat. Conèixer i explicitar dades o tendències es pot convertir en quelcom imprescindible per prendre decisions, ja que cada vegada els marges d'error són més ínfims. D'aquí prové la importància de realitzar estudis d'impacte en el sector cultural.
La Universitat de Deusto ha realitzat un estudi sobre l'impacte induït en el sector cultural, analitzant diferents fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol. Marián Osácar n'exposarà els resultats, que s'han convertit en una eina de treball imprescindible per als mercats analitzats i entre els quals hi figura la Fira Mediterrània de Manresa.
Llicenciada per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, actriu, directora i professora de teatre. Actualment, és cap del Departament de Promoció de les Arts de la Fundació de Cultura de l'Ajuntament de Gijón, des d'on coordina l'àrea d'arts escèniques, musicals i visuals.
Des de fa dos anys, la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona, a través del Laboratori de Turisme, desenvolupa estudis de caracterització dels turistes que visiten les destinacions de la província. Inicialment, s'havien realitzat estudis en les zones més turístiques del litoral. Gràcies a esdeveniments com la Fira Mediterrània, però, ha estat possible realitzar-los també en altres zones de l'interior. L'objectiu principal de l'estudi ha estat conèixer el perfil dels visitants que visiten la ciutat de Manresa durant la Fira, comparant-ne els resultats amb un cap de setmana sense esdeveniments. El treball també descriu la procedència, la valoració que fa el visitant de la ciutat i dels serveis, el grau d'ocupació hotelera i la influència en la comarca, el mitjà de transport utilitzat, el paper de la Fira en la decisió de la visita i la despesa generada pel visitant.
Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona. Tècnic superior de l'Oficina Tècnica de Turisme de la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona, responsable del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona i professor associat de Planificació Turística a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT de la Universitat de Barcelona.
Un estudi elaborat per la Fundació Universitària del Bages ha permès comptabilitzar que la Fira Mediterrània de Manresa genera un important impacte econòmic a Manresa i a la comarca del Bages. La confirmació en dades és una eina de treball imprescindible per saber com es pot aprofitar i quines accions es poden fer per millorar-lo.
Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Creació i Gestió d'Empreses. Diploma d'Estudis Avançats en Organització d'Empreses. Professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya i cap d'Estudis de FUB Empresa de la UAB.
Divendres 4 de novembre de 2011
9.30 h Recepció i lliurament de material
10.00 - 11.15 h El paper versus les eines 2.0
En general, s'està mitificant el paper de les eines 2.0 en la nostra societat? I en el nostre sector, en particular? Segueix sent el paper, la principal eina de promoció de les nostres programacions? En podem prescindir? Volem conèixer i valorar dues experiències positives on les eines 2.0 han tingut un paper preponderat i clau, com és l'èxit de la gira de grups com Els Amics de les Arts o La Pegatina.
Periodista musical (Delicatessen a iCatfm i Música Moderna a BTV) i director de la productora No Sonores, especialitzada en esdeveniments musicals. La seva empremta organitzativa es troba, entre d'altres, en festivals com l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el Cicle Camaleons del Teatre Auditori de Sant Cugat o el festival internacional Blues de Cerdanyola.
Fundador i director de Sonde 3 Producciones, director artístic de l'Unnim Etnival de Girona i responsable de la programació estable a Planet Babylon, de la Sala Caracol de Madrid. És manager de grups com La Pegatina i Canteca de Macao i realitza el booking a Espanya de Hanggai, Modena City Ramblers i Africa Unite, entre altres artistes.
11.15 - 11.45 h Pausa - cafè
11.45 - 13.00 h Nous recursos en un programa cultural. De l'entrada a l'abonament
L'actual cicle econòmic obliga a institucions, equipaments i empreses públiques i privades a treballar més que mai en la captació de nous públics per a les arts escèniques. La venda d'entrades és cabdal per poder sostenir el negoci i és cada vegada més habitual que sales i teatres inventin noves fórmules de venda, unes fórmules que són fruit d'intenses reflexions com les que ens exposaran des del Teatre-Auditori de Sant Cugat i el de Granollers.
Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Col.laborador especialitzat en arts escèniques i director de l'Organisme Autònom Municipal Centre Cultural de Sant Cugat (OAMCCSC), entitat gestora del Teatre-Auditori i del Servei de Biblioteques de Sant Cugat des del juny de 2005. Anteriorment, havia format part de l'equip de comunicació de l'OAMCCSC i havia coordinat el Pla de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona, ha cursat un curs superior de gestió d'empreses i organitzacions culturals. Director i gerent de Granollers Escena, S.L., entitat gestora del Teatre-Auditori de Granollers. Ha estat cap de la Secció de Cultura Artística de l'Ajuntament de Granollers.
13.00 - 13.30 h Les xarxes com a forma de complicitats
Sumar sinergies i complicitats, compartir experiències, tenir més força, obrir mirades: aquestes són frases o expressions que darrerament se senten molt sovint davant de la situació econòmica en què vivim. Una manera d'aconseguir aquests objectius és la del treball en xarxa, com és el cas de la Coordinadora de Fires d'Arts Escèniques de l'Estat espanyol (COFAE).
Segons la COFAE, cadascuna de les fires té la seva singularitat. Trobem fires especialitzades i d'altres de més genèriques; fires que enfoquen els espectacles cap a un sector professional determinat; unes que són més internacionals i d'altres, amb una programació més territorial. Però totes amb un objectiu comú: la connexió interprofessional per facilitar l'intercanvi comercial.
Curs: Eines de prevenció auditiva per artistes, tècnics i professionals de l'oci.
Prevenir possibles deficiències auditives per l'exposició constant al so que generen concerts, espectacles o assaigs, entre d'altres, pot ser molt més simple del que ens imaginem. Sovint no en tenim prou consciència d'aquests hàbits de protecció. Els estudis que l'empresa de prevenció Prevint està realitzant conjuntament amb Mútua Intercomarcal ens permeten conèixer, cada cop amb més detall, quines són les necessitats preventives per la nostra oïda, un òrgan imprescindible per als professionals del sector de la cultura i de l'oci . Dia: Dissabte 4 de novembre de 2011
Preu: Gratuït
Horari: de 10:00 a 13:30 h
Lloc: Sala d'’actes del Casino
Què treballarem
- Situem-nos en el marc legal i les seves repercussions socials.
- L'oïda i el so
- Coneixement dels darrers estudis.
- Mesures de control i formació.
- El cost de la "no-prevenció".
Tècnic Superior en Prevenció de Riscs Laborals en les especialitats de Seguretat en el Treball, Higiene industrial i Ergonomia i Psicosociologia aplicada. combina aquestes tasques amb les de Coordinació Tècnica de Serviprein, Societat de Prevenció, SLU. Ha realitzat estudis en Enginyeria Tècnica Minera i Enginyeria Superior en Organització Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Imparteix classes de Psicoacústica i de Tecnologia Musical a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC),. Ha dirigit el Departament de Sonologia del 2005 al 2011. Investigador del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra especialitzat en anàlisi i classificació automàtica de continguts musicals, recomanació i personalització de músiques, i percepció i cognició musicals. Compta amb més de 100 ponències i articles internacionals.
Investigador en sonologia al Grup de Tecnologia Musical, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i del Departament de Sonologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Doctorat en Informàtica i comunicació digital per la UPF.. Col.labora amb l'Institut d'investigació en Intel.ligència artificial del CSIC i és professor del departament de Sonologia de l'ESMUC.
enricguaus.wordpress.com
Organitza Prevint i Mútua Intercomarcal Va dirigit a artistes, músics, DJ's, tècnics de so, regidors de sala, empresaris i gerents d'empreses d'oci, prevencionistes i delegats de prevenció, escoles de música i de formació professional, professionals i empreses d'arts escèniques. Totes les persones assistents rebran un certificat d'assistència
La inscripció és gratuïta i dóna accés a tots els debats de les jornades.
Dia: Dijous 3 i divendres 4 de novembre de 2011
Horari: De 10 a 14 hores i de 16 a 17.30 hores.
Lloc: Sala d'’actes Fundació Caixa Manresa.
Telèfon: 93 875 35 88 Fax: 93 872 26 85
(Hi haurà servei de traducció simultània).
A partir de dimecres 2 de novembre les inscripcions s’han de formalitzar a la Llotja Professional (ubicada a la Plaça Porxada, s/n). Horari: de 10.00 h a 19.00 h (dies 3, 4, 5 i 6 de novembre). La Fundació Fira d’espectacles d’arrel tradicional Mediterrània us informa que les vostres dades han estat introduïdes en un fitxer automatitzat anomenat Programadors del qual n’és titular i responsable, fitxer que es troba inscrit en el Registre de Protecció de dades de Catalunya. La finalitat del tractament de les dades que ens cediu, és gestionar la vostra participació en la Mediterrània, aparèixer en el les informacions que la Fira genera, incloses les relacionades amb la COFAE, (Coordinadora de Ferias de Artes Escénicas del estado) i rebre futures trameses d’informació per a les següents edicions de la Mediterrània. En cas de no exercir el dret d’oposició o cancellació a aquest tractament durant 30 dies, s’entén prestat el consentiment per tractar les dades obtingudes amb les finalitats a dalt esmentades. No obstant, el consentiment sempre és revocable. Si les vostres dades són incorrectes, si us plau contacteu amb nosaltres per a rectificar-les. El titular de les dades de caràcter personal pot exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, i oposició contactant amb nosaltres per via postal a la següent adreça: Fundació Fira d’espectacles d’arrel tradicional, Mediterrània, c/ Àngel Guimerà 5, 5è pis de Manresa, 08241 (Barcelona) o per correu electrònic a l’adreça administracio@firamediterrania.cat.
|
