Tere Almar, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi

El coreògraf i ballarí Cesc Gelabert serà l’artista convidat de la propera edició, de la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 de novembre de 2010. Amb el lema del “moviment” la Fira Mediterrània farà enguany un homenatge per celebrar els 30 anys de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi amb una exposició i inaugurant la programació amb l’espectacle Belmonte, un dels més emblemàtics de la companyia i de la història de la dansa a l’Estat espanyol. A més, el coreògraf Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi també prepararan un laboratori de dansa sobre l’evolució de la sardana al llarg de la història.

Els ballarins Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi van començar a col•laborar al 1980. Arran dels bons fruits recollits per la seva relació professional van fundar pocs anys després la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa, coincidint amb Desfigurat, la seva primera producció de gran format. Poc després va venir Belmonte (1988), amb la música de Carles Santos i l'espai escènic de Frederic Amat, una coreografia que molts recorden amb emoció. Al llarg de tot aquest temps, la trajectòria de la companyia recull més de 25 obres coreografiades per Cesc Gelabert, entre peces de grup i solos interpretats per ell mateix. Per aquest motiu la seva visió personal del moviment marca l’estil de les produccions de la companyia.

Tres anys d’artistes convidats

Tere Almar, directora artística de la Fira Mediterrània, va incorporar fa dos anys a la programació la figura de l’artista convidat. L’objectiu és dibuixar un discurs teòric i artístic a partir d’un tema concret mitjançant les propostes d’aquest artista convidat. El 2008 Manel Vilanova i Leandre Escamilla, directors de Xarxa Teatre, van desenvolupar els conceptes de la festa i el carrer com a artistes convidats. L’any passat va ser el polifacètic artista valencià Carles Santos qui va aportar el seu bagatge per sacsejar els conceptes de tradició i modernitat.

Per a l’edició 2010 de la Fira, Tere Almar proposa centrar-se en el concepte de “moviment”. Per a la directora artística, el moviment és un mitjà expressiu, un viatge a les arrels, a la necessitat d’expressar-se i de comunicar-se els uns amb els altres, a recrear el món que ens envolta i transformar-lo mitjançant un vincle amb les emocions més íntimes. Segons Almar “aquest és un llenguatge dels més universals, s’alimenta de sensacions i emocions i aquestes traspassen fronteres d’una manera molt més ràpida i eficaç que les idees i altres disciplines artístiques”. I Cesc Gelabert és un dels artistes que més dominen el concepte del moviment, impregnant tots els seus treballs amb la seva presència poderosa i amb un llenguatge íntimament relacionat amb un estil i una visió molt personal d’aquest concepte.

Homenatge a Gelabert-Azzopardi

Carles Santos, autor de la música original de Belmonte, passarà el relleu d’artista convidat a Cesc Gelabert, tot dirigint la Banda Municipal de Barcelona en la recuperació del mític espectacle, que serà l’encarregat d’inaugurar la 13a edició de la Fira, dijous 4 de novembre, a la sala Gran del Teatre Kursaal. L’espectacle Belmonte, referent de la dansa contemporània del nostre país, és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics del món dels toros que utilitza l'extraordinària personalitat del torero Juan Belmonte (1892-1962) com a secreta força d'inspiració, sense ser una simple descripció figurativa de les curses de braus ni una biografia cinematogràfica. L’espectacle també formarà part de l’inici de temporada del Teatre Lliure de Barcelona, d’on Gelabert-Azzopardi és companyia de dansa resident des del 2003.

La celebració en el marc de la Fira dels 30 anys de la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa es completarà amb una exposició produïda per Caixa Manresa, i que es podrà visitar a la Fundació de l’entitat d’estalvi manresana a partir dels dies de la Fira.

Laboratori de dansa

Per altra banda, Cesc Gelabert feia temps que tenia ganes de recrear una sardana lliure, tal i com va apuntar a la coreografia Enyor, sardana de concert interpretada en solitari i germen del laboratori de dansa que es treballarà a Manresa. Es tracta d’un estudi coreogràfic amb una temàtica concreta: intentar desxifrar el que és l’essència d’una sardana a partir del sentiment particular de Cesc Gelabert. Això permetrà donar-li altres lectures per poder evolucionar i veure altres visions coreogràfiques. A partir del “contrapàs” la “sardana curta” i la “sardana llarga” com a materials i formes connectades, que a partir de la seva evolució van desembocar al que és la sardana actual, es vol prolongar aquesta adaptació ballable amb noves formes contemporànies i escèniques. L’objectiu és anar cap a l’essència, fins a poder donar un contingut, una tesi de com hauria d’evolucionar la sardana com a forma de folklore. Aquest projecte pretén ser un homenatge i alhora un estímul per a la vigència i adaptació de la sardana.

El taller/laboratori consta de dues parts. La primera consisteix en un treball coreogràfic, on els dotze membres de la companyia Gelabert Azzopardi treballaran durant tres dies intensius amb dotze balladors de colles sardanistes, amb la finalitat de palpar el que és essencial, i, a partir d’aquesta forma continguda poder trobar presentacions diverses que permetin evolucionar. La segona part del taller se centrarà en el discurs teòric i es farà a porta tancada durant tres matins i s’obrirà al públic per les tardes. Gelabert aportarà especialistes que a través de la seva visió desenvolupin tota la part teòrica de l’evolució coreogràfica que es farà a Manresa.

En definitiva, el laboratori proposarà un procés creatiu tenint en compte la història i els seus tres principals nuclis argumentals: l’emergència de la sardana tal i com la coneixem actualment a partir de l’evolució del contrapàs i la sardana curta; la pràctica social de la sardana, especialment des de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, i els canvis estètics d’interpretació musical de les sardanes al llarg del segle XX.